dilluns, 6 d’octubre de 2014

I de les energies renovables què?


El final de la crisi ja comença a fer-se evident. Ja sentim parlar sense embuts que els rics són més rics i que els pobres més pobres. I és que, amb el pretext de la crisi, tot s’hi val.
Els diners de tots s’han utilitzat per salvar el sector financer, els bancs, i s’han buidat moltes empreses dels treballadors de més edat, i lògicament de més sou, per amortitzar els llocs de treball o cobrir-los amb joves inexperts, amb contractes de pena, amb pèrdua de drets socials, el resultat tot plegat d’una reforma laboral que ha permès abaratir costos i ser més competitius que altres economies.
Però a més un altre perjudicat és el medi ambient. També amb el pretext de la crisi, el govern ha deixat de potenciar el desenvolupament de les energies renovables i la societat s’ha vist abocada a seguir utilitzant els combustibles fòssils, en mans també dels grans grups financers, que amb l’excusa de ser limitats, els combustibles fòssils, i l’augment de la seva demanda, no fan res més que augmentar de preu i per tant el compte de resultats d’aquests grans grups.
El govern va suspendre els incentius econòmics a les energies renovables per reduir el dèficit tarifari, la diferència entre l’import de l’energia i el preu pagat pels usuaris (4.098 milions d’euros fins al desembre del 2013).
L’estat espanyol té instal·lacions de producció d’energia elèctrica que proporcionen una potència de 100 Gw. En els dies més freds de l’hivern o més calorosos de l’estiu utilitzem 44 Gw. No té cap sentit invertir en instal·lacions de producció d’energia elèctrica a no ser que s’inverteixi en les que funcionen amb energies renovables, que són les que ens hauran de proveir d’energia elèctrica quan els combustibles fòssils s’hagin exhaurit o no es puguin utilitzar pels greus problemes mediambientals que generen. Mentre però el govern manté les subvencions a la resta d’energies (mineria del carbó...).
Diuen que de la crisi econòmica n’estem sortint però, i de la mediambiental?
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada