No és
gens estrany, cada vegada menys, que les persones que vivim en les societat
avançades passem, un moment o altre, per etapes marcades per un cert estat
depressiu. No és gens estrany que, quan les coses no ens van bé (separació o
pèrdua d’una persona estimada, pèrdua de la feina, fracàs en els estudis, manca
de reconeixement social...) ens envaeixin sentiments de culpabilitat, de
infelicitat, que ens limiten la capacitat d’actuació tant des del punt de vista
físic, anímic o intel·lectual. Però no hem de confondre la depressió, una
malaltia, amb els estats passatgers de malenconia. Per sortir de dubtes els
metges. Des de fa uns anys s’ha generalitzat l’ús de productes farmacèutics per
tractar la depressió entre els quals el Prozac® (fluoxetina) va al capdavant.
Hi ha qui l’usa a tort i a dret sense cap control.
Aquest
dies floreix, per les nostres contrades, una planta l'herba de Sant Joan o
pericó (Hypericum perforatum) que s'anomena també Prozac natural. Es tracta
d'una planta herbàcia de 20 a 80 cm de fulles simples i oposades que mirades a
contrallum sembla que siguin perforades per la presència de glàndules
translúcides. Per aprofitar les seves propietats remeieres es cullen, pels
volts de Sant Joan, les summitats florides això és la part superior de les
tiges amb les flors. Tradicionalment es prepara un oli que afavoreix la
cicatrització de les ferides superficials i que a més és antiinflamatori.
Internament aquest oli té acció digestiva, ens ajuda a pair un menjar copiós, i
també està indicat per al tractament de les molèsties de la menstruació. La
infusió de la planta és la que s'utilitza per millorar l'estat d'ànim en
general i com a fàrmac antidepressiu, especialment per a casos en què la
depressió és moderada.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada