Hi ha ocells que s'han fet habituals a les nostres contrades.
Ara ho són, abans no ho eren. Què ha passat? Doncs que han desenvolupat
estratègies de supervivència gràcies a alimentar-se dels residus generats pels
humans d'aquí que s'hagin fet habituals. Tenen un comportament antròpic,
dependent de l'acció dels humans. És el cas de la garsa, però no és l'únic. El
mateix podem dir de les rates. L'administració municipal, els ajuntaments,
tenen despeses importants per controlar la població de rates, la desratització.
La seva eliminació és pràcticament impossible perquè es produeix una selecció
dins de la població que afavoreix els individus resistents als diferents
mètodes de desratització. És per això que les campanyes s'han de repetir any
rere any canviant els mètodes. Els millors són els de prevenció. Si no hi ha
aliments disponibles no hi haurà rates. S'estima que el nombre de rates d'una
població arriba a quadruplicar la d'humans. Sortim a quatre rates cada humà.
Però parlant d'ocells, i amb un mateix comportament com els
que hem descrit, trobem el gavià argentat. Els gavians són ocells de la família
dels làrids, com les gavines, però de mida mitjana o gran (més de 50 cm).
Gavines i gavians són animals generalment piscívors, i com a tals, vinculats al
mar i a la zona litoral tot i que s'endinsen al continent seguint els cursos
dels rius o a la cerca d'embassaments. Ara però també ho fan a la cerca
d'abocadors d'escombraries on troben residus de què alimentar-se la qual cosa
ha afavorit el creixement de la població, entre d'altres, de gavians argentats
a Catalunya, que s'estima en més de 10500 parelles. El gavià argentat és un
ocell gran d'uns 50 cm amb les potes grogues i el bec també groc, però amb una
taca vermella, de plomatge blanc i amb el dors gris com les ales que acaben amb
les puntes negres. Les principals zones de reproducció són el delta de l'Ebre i
les illes Medes.
Recordem que, en català, hem de parlar de gavians i de
gavines. Gaviota és un castellanisme.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada