La tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Aquesta
nouvinguda, tot i que la primera cita al país és del 1969, a Esterri de Cardós
(Pallars Sobirà), al Pirineu, és originària de l'Àsia (Índia, Sri Lanka i
Myanmar), i lentament s'ha estès pel territori català fins a comptar-se’n entre
56000 i 107000 parelles. El seu repetitiu i de vegades fins i tot molest cant,
lleugerament semblant al del tudó, delata la seva presència tot i que és
una espècie confiada que la veiem sovint als cables de la xarxa d'electricitat.
S'alimenta de vegetals, llavors principalment, i per això abunda en els
conreus, a prop de les granges però també a pobles i ciutats i a jardins on
trobi arbrat dens per niar. En els hàbitats urbans aprofita les deixalles.
L'adult fa de 31 a 34 cm, una mica més gran que la tórtora domèstica, amb la
qual s'ha hibridat, que en fa 26, i amb la qual es pot confondre perquè també
du aquest mig collar negre, però és rara a Catalunya (menys de 50 parelles).
Com ha passat històricament al nostre país, amb una bona part de la població immigrant, sembla que la tórtora turca va venir per quedar-se. És generalment sedentària tot i que alguns exemplars joves van a cercar nous territoris per colonitzar-los. A Cardedeu és fàcil de veure-la a les pinedes i jardins dels Dominics i als boscos i jardins de Can Montells.
Com ha passat històricament al nostre país, amb una bona part de la població immigrant, sembla que la tórtora turca va venir per quedar-se. És generalment sedentària tot i que alguns exemplars joves van a cercar nous territoris per colonitzar-los. A Cardedeu és fàcil de veure-la a les pinedes i jardins dels Dominics i als boscos i jardins de Can Montells.
Text
publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2012
