dilluns, 2 d’octubre de 2017

Vi nou de vinyes velles


Vinya de Can Volard
La globalització és un fenomen que afecta de ple l’agricultura. Els agricultors locals veuen, amb preocupació, la pèrdua de competitivitat dels seus productes davant del mateix producte produït a l’altra part de món. Això obliga a ser innovador amb el ben entès que aquesta innovació serà ràpidament copiada i caldrà seguir innovant. I sempre ha estat així. Ja pràcticament pocs recorden quan a Cardedeu es feia vi. Ara les vinyes són pràcticament testimonials. El 1982 Pere Comas escrivia, que l'any 1950 encara quedaven 22 ha de vinya. Sabem que el 1982 encara restaven algunes ceps, pocs, concretament a les feixes sobre Sant Hilari, a Can Volard i al Pla Marcell, la vinya d’en Cot.

La fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae), una plaga de la vinya provocada per un insecte que parasita les arrels i les fulles, delmà les vinyes catalanes entre 1879, quan es detectà el paràsit a Sant Quirze de Colera, i el 1900 quan arribà a Gandesa.

A Cardedeu, arran la plaga, es produeix una lenta substitució del conreu de la vinya pel conreu de farratges per alimentar una creixent ramaderia de boví orientada cap a la producció de llet, com féu Marc Viader que també comprava la producció d’altres per a les seves lleteries de Barcelona i, després, per a la indústria lletera S.A. Letona.

La vinya, reduïda en extensió, restà com a conreu tradicional quan es trobà la solució per a la fil·loxera (empeltar les varietats europees sobre portaempelts americans que són resistents al paràsit) i els seus vins es destinaren bàsicament al consum local. Actualment la producció de llet ha estat, en part, substituïda per la producció de carn.

  

Després d’anys d’abandonament de les darreres vinyes el mes de juny passat, com informava El Nas, varem assistir a la presentació del vi Besàvia dels bardissots elaborat, de la mà de Josep Pou i d’Oriol Artigas, amb el raïm d’aquestes vinyes velles de Sant Hilari i Can Volard. Vi nou de vinyes velles una innovació que ens torna a l’origen.

 Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu setembre 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada