La borratja

La primavera es manifesta amb l’esclat del verd dels camps sembrats amb cereals i amb la presència d'infinitat de plantes florides a les vores del camins i als marges dels conreus. També amb els camps de colza, ben grocs, sovint trepitjats per quemacos i pixapins per immortalitzar-se en una fotografia.

La borratja (Borago officinalis) destaca, d’entre aquestes plantes de vorals i marges, per les seves grans flors d’un blau lluent de 2 a 2,5 cm de diàmetre. És una planta coberta de pèls, blancs, durs, de fulles ovades, grosses i força rugoses. És una planta de l’Europa mediterrània, preferentment de la terra baixa, originària probablement d’Alep, des d’on s’hauria estès. Floreix de març a juny. Les fulles són comestibles i es  poden menjar com  a verdura. També s'utilitzen les flors per donar un toc de color i bon gust a les amanides i es fan bunyols amb les fulles.

Pel que fa a les propietats medicinals les flors de borratja són un bon antiinflamatori de les vies urinàries i respiratòries. La infusió de  les seves flors es pren per al tractament dels refredats, per la seva acció expectorant. Les fulles són diürètiques i una mica laxants i les fulles joves tenen un alt contingut en vitamina C. Contrasten aquestes propietats amb la frase feta, d'origen castellà,  "quedar en aigua de borratges" que es fa servir quan s'espera molt d'una cosa i acaba en no res.

A l’Aragó i a Navarra, a la part central de la vall de l’Ebre, es cultiva la borratja  i és molt apreciada com a verdura. Es planta a la tardor i s’acaba la recol·lecció a la primavera. És per això que ara, amb les primeres  calors, les plantes de borratja  s'han assecat i no  tornaran a brotar fins la tardor amb l'arribada de les primeres pluges.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2017