diumenge, 3 de desembre de 2017

El romaní


Els alzinars que ocupaven la terra baixa mediterrània foren tallats o cremats pels diferents pobladors per establir-s'hi o per fer-ne pastures i conreus. Les alzines i les plantes del seu sotabosc necessiten unes condicions d’ombra que, en no ser-hi, impedeixen el seu desenvolupament. Aleshores l’espai és ocupat per altres plantes les llavors de les quals hi arriben portades pel vent, per l’aigua o per alguns animals. Són les plantes de la garriga, si el sòl és calcari, o de la màquia, si el sòl és silícic i, si segueix la degradació (incendis, pastures...), la vegetació que s’hi estableix és la brolla, una vegetació baixa, arbustiva i poc densa dominada pel romaní i bruc d’hivern, sobre sòls calcaris, o per les estepes i els brucs si el sòl és silícic. Les brolles, sovint, tenen una coberta arbòria de pins. Aquestes brolles arbrades són les pinedes de les nostres contrades.

El romaní (Rosmarinus officinalis) és una de les poques plantes florides de la tardor i no tornarà a florir fins el mes de febrer, quan les temperatures comencin a pujar. És una planta molt coneguda com a remeiera. Les seves propietats estan relacionades amb l'activitat del seu oli essencial. Una aplicació comuna és per tractar els dolors com es fa per exemple amb el macerat de la planta amb alcohol o amb oli, que té una acció antiinflamatòria i millora la circulació sanguínia de les cames. Ja a l’edat mitjana sabien extreure l’oli essencial de romaní fent-ne la decocció. Ramon Llull, al s. XIII, sabia elaborar un destil·lat alcohòlic que aviat es convertí en una aroma molt popular que entrà en la composició de diversos liniments.

En el llibre El Ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, Don Quijote, després d’una de les seves múltiples baralles, diu a Sancho Panza que coneix la recepta del bàlsam de “fierabràs”. Li explica que els ingredients són oli, vi, sal i romaní, i no dubta d’utilitzar-lo a diferents episodis. Aquest bàlsam rep el nom d’un personatge de ficció “Fierabràs” (del francès fier-à-bras, braç brau), sarraí, Fierabràs d’Alexandria, dels cants de gesta francesos fill de l’emir Balan governador d’al-Ándalus.

El bruc d'hivern (Erica multiflora) és una altra planta que podem trobar florida de l’octubre al gener.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada