I ara què?

Arran la polèmica generada per la proposta de CiU de construcció de la Ronda Oest, s'han tornat a sentir arguments per tancar Cardedeu. És el que jo dic “l'últim que arribi que tanqui la porta”.

Cardedeu, com molts municipis, ha experimentat un creixement de població gràcies als qui hi hem vingut atrets per les seves característiques com la força del teixit associatiu, el medi natural que l'envolta, la proximitat al mar, al Montseny... o els menys perquè hi hem trobat un lloc de treball. Si el creixement només s'hagués produït pel creixement vegetatiu dels CDTV, els cardedeuencs de tota la vida, no seríem 18000.

No sé quin dret permet dir a alguns, que a partir d'ara ja no hem de créixer més, allò de tancar la porta que deia abans, i proposen un plebiscit per decidir-ho. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és un conjunt de normes que regulen urbanísticament un municipi, dissenya el seu desenvolupament i creixement futurs. Que ho faci no vol dir que obligui. És una previsió.

Tot plegat ha estat desencadenat per un seguit de mentides arran la campanya electoral en la que s'ha volgut justificar la necessitat de la Ronda Oest per poder unificar els dos parcs (Pinetons i Pompeu Fabra), o que s'optava per aquesta Ronda, en lloc de la prevista al POUM, perquè aquella comportava un creixement de població de 7000 habitants.

ERC és un dels partits que va aprovar l'actual POUM. Ara que tornaran a governar, proposaran un nou POUM? O el modificaran per deturar el creixement? O ho faran els seus probables companys de la CUP que qualifiquen el POUM vigent de caduc?

Tancar la porta no és la solució. Com tampoc no ho és que tothom torni d'allà on ha vingut. I, si no canvia el model polític, els propietaris, atenent els seus drets, quan vulguin, o la pròpia administració local, l'Ajuntament, quan ho consideri necessari, podran executar el POUM. I serem més, augmentarà la població, i sempre hi haurà qui voldrà tancar la porta.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juny 2015