dijous, 18 de juny de 2015

GENT D’AQUÍ: Antoni Giner

GENT D’AQUÍ: Antoni Giner                                                   per Xavier Navarro
Entrevista per a la revista El Nas de Cardedeu publicada l'abril del 2004


Antoni Giner és professor de l’Institut des de 1978 i a les legislatures passades va ser regidor d’Urbanisme


D’on ets?

A mi em passa el que a molta gent. A la pregunta “tu d’on ets? ets de Barcelona?” et fas la pregunta “qui hi ha de Barcelona?” Analitzes, mires la teva família, i veus que els teus ancestres provenen de tot arreu, de Segòvia, Teruel, Llinars, Barcelona, Castelló, La Garrotxa... Com a ciutadà sóc de tot arreu i no sóc d’enlloc. Això que sents dir aferrissadament “de Cardedeu de tota la vida” estic segur que si investigues els seus ancestres, està igual que tu. Porto 26 anys donant classes a Cardedeu i preguntar-me ara si ho sóc o no... quan no em considero d’enlloc... no té gaire sentit. El meu cardedeuenc és sense exclusions de cap tipus, ni de naixement, ni de raça, ni de religió... a l’escola em trobo amb tothom, és un dels privilegis que tenim a l’institut de Cardedeu. Això sí, vaig néixer l’any 54 a Barcelona.

Des de quan hi ets a Cardedeu?

Vaig venir al setembre del 78 perquè vaig trobar feina. Tot va ser perquè sóc amic d’en Martí Boada, ens coneixem a través de DEPANA (Defensa del Patrimoni Natural). Un dia el vaig anar a veure a casa seva i em va dir que aniríem a Llinars perquè una família havia acollit una àguila calçada ferida; l’havien curat i ara la volien deixar anar. Es veu que la família havia avisat al zoo que aleshores tenia un servei que s’encarregava de recuperar els animals i com que en Martí Boada treballava al zoo, el van avisar. Quan vaig arribar, em vaig trobar amb gent que treballava a l’institut: un professor de matemàtiques que encara hi és i la Neus Casajuana, que era professora de ciències, i ella va ser qui em va dir que hi havia una plaça a l’institut de Cardedeu. Així va ser com vaig venir a treballar a l’institut que en aquell moment era un centre municipal que funcionava amb una mena de convenis que hi havia amb Ensenyament: col·legi lliure adoptat. Aleshores es deia Centre Roser Pujadas. Va néixer quan les monges vedrunes, que feien batxillerat elemental, van marxar i aleshores un col·lectiu de pares van fer un Patronat amb l’Ajuntament i es va formar el col·legi lliure adoptat. Primer es va fer el batxillerat elemental i després també el batxillerat superior. Jo vaig venir a Cardedeu, doncs, el curs 78-79 i després, al cap de cinc anys, vaig venir a viure-hi. Hi havia un conveni amb el Ministerio d’aquell moment que pagava un determinat nombre dels professors. Això era durant la transició. La delegació d’ensenyament del Ministerio pagava directament els sous d’alguns professors. El funcionament era com una escola privada. L’edifici era de l’Ajuntament, una part del personal era del Ministerio i una altra del Patronat. Paral·lelament també entro a treballar de professor de microbiologia a l’escola tècnica superior d’enginyers agrònoms de Lleida. Era la primera promoció d’enginyers agrònoms i hi vaig estar cinc anys. Dos cops a la setmana anava a Lleida (eren dos dies seguits). Jo venia a l’institut i dilluns a la tarda anava cap a Lleida, arribava a les 6 i dimarts al matí tornava a donar classe. Després, des de dimecres fins a divendres les donava a Cardedeu. Això només passava 4 mesos l’any. Em quedava a dormir a un hotel a Lleida... Després vaig deixar Lleida i em vaig quedar aquí. Va entrar la Llei d’incompatibilitats. Aleshores ja havia guanyat les oposicions com a funcionari i el centre municipal va passar a ser competència de la Generalitat. Jo havia de triar una de les dues. A la universitat tenia un contracte molt reduït i em semblava que allà hi havia una guerra de “mandarins”, hi havia molts departaments, qui aconsegueix més peles, més poder... era un tipus de vida que no m’agradava. I el que és veritat és que l’ensenyament secundari el trobo molt més enriquidor que l’universitari, pel contacte amb els nois i noies que els veus arribar els primers cursos per veure’ls convertits en adults joves quan acaben. Jo havia estudiat biologia fonamental i botànica, vaig fer les dues branques: totes les assignatures de microbiologia i botànica. Després vaig fer postgraus de biotecnologia... No m’he desvinculat del món universitari ja que paral·lelament vaig començar a formar part de l’equip de formadors de formadors a la UPC de Barcelona per donar classes a farmacèutics, biòlegs... fent didàctica de les ciències naturals que d’alguna manera és el que segueixo fent actualment, donant cursos a la UB, altres instituts, amb el museu... 

Què ens pots explicar de la teva època d’estudiant?

Jo vivia al Camp de l’Arpa a Barcelona, i vaig estudiar sempre a una escola privada d’aquelles de “pis”, una acadèmia petita. Vaig fer el meu batxillerat allà. Pels matins treballava a un laboratori i a les nits estudiava. El COU el vaig fer en un institut públic experimental que es va fer a Esplugues i d’allà a la universitat. De jove tenia una vida molt lligada de casa a l’escola i d’escola a casa, no formava part de cap grup d’escoltes, ni esplai... Em relacionava amb la gent amb qui estudiava. Suposo que al tenir una segona residència, anava a Palau de Plegamans tots els caps de setmana i m’ajuntava amb la colla allà.

Treballaves a un laboratori mentre estudiaves ?

Jo m’havia de passar tot el dia a l’escola estudiant fins l’hora de les meves classes, que era a la tarda. Quan vaig poder entrar en un laboratori de laborant, ho vaig fer. Era un laboratori petit i vaig poder passar per totes les tasques. Hi vaig estar tot un any i amb aquesta experiència vaig poder, d’alguna manera, desidealitzar el món del laboratori. Jo volia ser un científic de bata blanca, però quan vaig veure que al laboratori hi ha molta feina de rutina i molt poca d’investigació que era el que m’agradava, em va fer reflexionar... Avui penso que donar classes és molt més enriquidor i no és gens monòton. Cada dia és diferent. 

Dedicar-te a la política, t’ha fet renunciar a algunes de les teves tasques anteriors? 

No he deixat cap dels lligams perquè sempre he tingut molt clar que jo no seria un professional de la política. Hi vaig entrar per fer coses relacionades amb el meu tema, el medi ambient. Per qüestions de malaltia del company que havia de portar urbanisme, vaig haver de fer-me càrrec d’aquesta regidoria. I urbanisme em va interessar per com afectava al medi ambient, menys per les qüestions de permisos d’obres... M’interessava el planejament territorial per seguir mantenint un respecte al medi... Vaig participar en la redacció del POUM.

Abans d’arribar, ja estaves ficat en política?

Al 1975, a través d’una crida de tres professors universitaris, es va crear DEPANA. Vaig ser un dels socis fundadors i vaig entrar, d’alguna manera, en el món de la política com entitat ONG. Vaig estar vivint moltes guerres: la pedrera sota el Farell a Caldes, l’alzina a Palau de Plegamans i l’agressió que es va fer construint al seu costat que ha comportat la seva mort, l’ACTUR que es va fer a Gallecs que es va poder aturar.... aquest és el meu contacte en aquest món més polític. Va ser a Palau de Plegamans, on passava els estius, que vaig conèixer a la Montse. Aleshores ella era regidora a l’Ajuntament. Aquí vàrem formar part de la candidatura a les segones eleccions municipals que es van fer a Cardedeu. Fent vida al poble et vas implicant com un ciutadà més i quan hi hagut un moviment reivindicatiu com la lluita contra el 4t cinturó, fas activitats amb els alumnes a l’institut per fer-los veure què representa el 4t Cinturó. Ara es torna a parlar del 4t cinturó...

Has estat en alguna associació?

A l’AAVV del centre de la vila i de la TVCardedeu des de ben aviat, animats per en Morató que convencia a tots els clients de la Renault. I al centre de la vila perquè vàrem viure el moviment amb el naixement de l’associació. Em vaig oferir i vaig estar a la junta com a secretari i ho vaig deixar en el moment d’entrar a l’Ajuntament perquè, segons els estatuts de l’AAVV del centre era incompatible. Incompatibilitat que jo considero comprensible.

Quan anys vas estar com a regidor?

4 anys, intensos! A la sisena legislatura.

Què és el que destacaries d’aquest període?

Com molt significatiu, l’elaboració del POUM. I després des del caire mediambiental, tot el tema dedicat a l’energia solar que tot i indirectament portat des d’Iniciativa, ha estat molt interessant. Va començar amb totes les calefaccions de les dependències municipals a substituir el gas-oil per gas natural, que és més net. A part de fer aquestes substitucions, també es va fer economia energètica amb reductors de flux a l’enllumenat públic, bombetes de baix consum... altres, molt criticades, però de les que em sento molt orgullós, com la remodelació dels pinetons. Hi havia pins senils, que qualsevol cosa els podia generar la seva mort, s’havia de fer alguna cosa per preservar-los i conservar-los. I el que s’ha criticat han estat minúcies. El trinxat que es va posar, que s’està digerint amb el temps (d’aquí dos anys ningú no se’n recordarà) i que va servir com fertilitzant. Els cantons metàl·lics: als Pinetons tota la vida hi ha hagut una pista de patinatge amb cantons metàl·lics i ningú no s’havia queixat, generacions i generacions de cardedeuencs havien patinat allà i ningú s’havia queixat i em sembla que era molt més perillós que els que ressegueixen el camí per on vas caminant. Haguéssim posat el que haguéssim posat, s’haguessin queixat. No puc oblidar el meu pas de la regidoria de promoció econòmica, que vàrem aconseguir un conveni amb la Generalitat, l’Ajuntament, UBC i Camara de Comerç per dinamitzar el comerç local, almenys el sector que s’ha volgut dinamitzar. Perquè hi ha un comerç que no es vol dinamitzar, que no té cap visió de futur.

Amb l’oposició, la relació un cop ja no ets regidor, ha millorat?

La meva? Jo amb els membres de l’oposició no he tingut mai relació. Amb la única persona que he parlat ha estat en Ramon Comas i la relació amb ell sempre ha estat cordial i sense cap queixa, ni com a membre del PSC, ni com a ensenyant, ni com a ciutadà. Amb en Serra igual. Amb en Jallé, Preñanosa... la relació ha estat cordial. Si ells s’han enfurismat amb mi a la premsa, és cosa d’ells. Jo a l’Orozco, fins que no es va presentar com regidor, no el coneixia de res. El Dr. Puigdollers igual. No havien tingut vida pública a Cardedeu. Són senyors vinculats amb el sector estiuejants de Cardedeu que quan es presenten de regidors, apareixen. Els altres els coneixies de la vida a Cardedeu, però a ells no. D’en Jallé sabia de la seva existència perquè havia format part de l’APA del Corbella i havia tingut alguna referència des de l’institut, però no políticament. En Gesa, en el moment que va fer l’escissió de convergència, no hi vaig tenir tracte... l’hi vaig tenir com a professor de l’institut. No tinc cap relació personal amb ells i no tinc res ni a favor ni en contra tret de la rivalitat política que es pugui establir en un moment.

T’ha influït en la teva vida personal aquests 4 anys de regidor?

Jo penso que no. He continuat fent la meva vida. És el que passa amb ser professor d’institut i viure al poble. Hi ha gent que diu “oh! quin rotllo, anar pel carrer i trobar-te amb els pares...” però no. I a l’Ajuntament passa igual. Tothom sabia que si m’havia de dir alguna cosa, havia d’anar a l’Ajuntament.

Sembla que s’aturarà la “Ley de Calidad”, què en penses?

Modificar la LOCE és complicat. Es poden fer algunes modificacions a partir de reglaments... però penso que ni una cosa ni una altra, no ens vindria a arreglar la situació dels centres. Amb la implantació de la LOGSE l’institut va haver de canviar molt. Si comparéssim amb una indústria tèxtil, posem per cas, a nosaltres ens va canviar la matèria prima que ens arribava. Vàrem passar de tractar amb un cotó de primera categoria, a tractar amb barreja de cotons. La LOGSE té aquest inconvenient, però té avantatges. El que no s’ha fet després d’aplicar la llei, és dotar-nos de recursos perquè aquests alumnes que no poden seguir a nivell intel·lectual aquests aprenentatges, es poguessin formar a nivell més pràctic. Que en una aula un professor hagi de fer tractament a la diversitat amb nivells tan diferents... i sense recursos, és molt difícil. Aquesta és la meva professió. Això no vol dir que si hagués possibilitat de trobar una feina vinculada amb la ciència natural i la biologia aplicada a la organització territorial, la defensa del patrimoni natural....em podria dedicar.

Has aconseguit que es tingui molt en compte la minusvalidesa. La teva situació personal deu haver influït... s’ha fet suficient?

En aquests 4 anys vàrem aconseguir que es pogués fer el pla d’accessibilitat de Cardedeu i obtenir els recursos per dur-lo a terme. Aquest pla té tres potes: la ONCE, l’INSERSO i l’Ajuntament. Cada una posa 1/3 part del cost. El pla només diu què s’ha de fer (crec que ara ja deu estar a punt de presentar-se per aprovació) i tothom s’haurà d’ajustar al compliment d’aquest.

Al museu estàs amb la secció d’història natural

Al donar-li una nova orientació, es va crear aquesta secció. Vam veure la possibilitat de fer passejades naturals que permetia als ciutadans apropar-los a la natura: passejades d’ocells, d’arbres, de geologia... Hem procurat que per conduir aquestes activitats, trobar gent relacionada directament o indirecte amb Cardedeu. Quan hi ha una exposició que té a veure amb la nostra secció, donem l’empenta. Quan va venir aquella dels fòssils, vam buscar quins eren els que teníem al museu, redactar uns textos perquè el públic pogués veure’ls... Ara estem fent una web amb una pàgina per cada planta que hi ha al jardí del museu amb tot d’informació relacionada. La meva actuació al museu està molt vinculada a l’ajuntament perquè va ser ell el que va fer canviar l’orientació del museu, i jo vaig creure que m’hi havia de vincular.


Entrevista publicada a la revista El Nas de Cardedeu abril 2004


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada