El card marià

L’Institut de Formació Contínua de la UB ha deixat d’impartir el màster sobre homeopatia que feia des del 1995. Una altra vegada s’ha refet la polèmica sobre detractors i defensors de l’homeopatia. Els defensors diuen que és una medecina tan vàlida com les altres, alguns diuen que és una alternativa més. El cert és que científicament no hi ha, per ara, cap resultat, de cap prova que en pugui avalar el seu ús. És per això que trobo encertat que la Universitat no li doni suport.

En un programa de 8TV el metge homeòpata Carles Amengual va voler recolzar la defensa de l’homeopatia amb uns resultats obtinguts per científics de la seu de l’Institut Català d’Oncologia de Girona. En aquest estudi s’ha vist que la silibinina, una substància que es troba en el card marià, redueix les metàstasis cerebrals de càncer de pulmó resistents a la quimio i a la radioteràpia. Els resultats, esperançadors, es refereixen només a dos pacients. Es va oblidar de dir que aquesta substància actua a una concentració extremadament més alta que les substàncies que teòricament porten les píndoles, els típics anissos, de la farmacopea homeopàtica.

El card marià ben florit el podem veure fàcilment, el mes de maig, per aquests rodals. Ara les flors ja han esdevingut fruits. El calze, de les múltiples flors, ara és una petita llavor amb un conjunt de pèls que anomenem vil·lans o papus que serveixen per a la seva disseminació. És una planta silvestre dels erms i vores de camí assolellats amb sòls relativament humits. Les llavors s’han utilitzat en fitoteràpia per les seves propietats antihemorràgiques per tractar hemorroides, varices, menstruacions abundants i per les propietats protectores del fetge i per això s’utilitza com a teràpia complementària en les hepatitis, cirrosis i en intoxicacions. A Alemanya les intoxicacions amb farinera borda (Amanita phalloides) es tracten amb silibina, una altra droga present a les llavors del card marià.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu juliol 2016