dilluns, 1 de febrer de 2016

Cargol poma versus Capò reial

És cert que moltes espècies que fem servir per alimentar-nos, tant plantes com animals, són foranes però, el fet d’haver conviscut amb nosaltres, des de fa molt de temps, ens fa pensar que són d’aquí, autòctones. No tot el de fora és bo, ni tot és dolent. Hi ha espècies invasores que competeixen amb les espècies locals, les perjudiquen i poden arribar a eliminar-les. És el cas, per exemple, dels crancs de riu americans, el senyal (Pacifastacus leniusculus) i el roig (Procambarus clarkii), respecte del cranc de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes lusitanicus). En aquest cas competeixen per l’hàbitat. 


De vegades el perjudici és produeix perquè actuen com autèntiques plagues. És el què passa amb el cargol poma tacat (Pomacea maculata), introduït al Delta de l’Ebre a principis del s. XXI, que produeix importants destrosses als arrossars. Però no tot està perdut perquè com diu un poema del poeta vallesà Joan Oliver/Pere Quart: La natura/ diligent ens procura/ una bèstia/ per a cada molèstia. I així és. 

El capó reial (Plegadis falcinellus) és un enemic natural que pot col·laborar al control biològic de la plaga. És un ocell que ha guanyat presència amb el pas del temps, d’uns deu exemplars el 1956 a uns 200 el 2000 i ara prop dels 2000. El capó reial ha incorporat el cargol poma a la seva dieta i es converteix en un dels principals col·laboradors en la lluita biològica i més quan la plaga s’intensifica degut a l’augment de la temperatura. El capó reial fa prop de mig metre d’alt, té el plomatge negre i castany-verdós amb certa iridescència, les potes llargues i el bec llarg i corbat, que aprofita per menjar els cargols adults, i el podem veure a camps inundats i aiguamolls. Segons “El Libro Rojo de las Aves de España” publicat el 2004 la tendència global és de fort creixement de la seva població malgrat haver deixat de criar-hi a començaments del s. XX. La població s’està recuperant de forma notable. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) encara considera que el capó reial, a Espanya, és una espècie vulnerable, que pot convertir-se en espècie en perill, si les circumstàncies que amenacen la seva supervivència i reproducció no milloren.


Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu gener 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada