Els colors de la tardor

A països com el nostre, de l’hemisferi nord, la tardor comença, astronòmicament parlant, entre el 22 i el 23 de setembre, quan comença l'equinocci de tardor. La sensació de trobar-nos a la tardor, però, no la percebem fins que apareixen múltiples colors als camps i als boscos. Són els colors de la tardor. S’aproxima l’estació freda i les plantes s’han de preparar per superar el rigor de l’hivern. A la terra baixa s’aprecien pocs canvis perquè hi predominen les plantes de fulla permanent, en diem perennifòlies, però a la que ens enfilem cap a les altures o a les valls, les plantes de fulla caduca, les caducifòlies, ens donen tota una paleta de colors per a finalment, tard o d’hora, acabar caient. La caiguda de la fulla és un procés que s’inicia amb la menor producció de clorofil·la, el pigment que els dóna el color verd, i és així que les fulles ens mostren altres pigments, taronges, grocs, ocres i marrons dels carotenoides, que fins aleshores havien quedat emmascarats pel verd. L’aparició de colors porpres i vermells, els pigments anomenats antocians, es produeixen a mesura que es tanquen els vasos conductors per reaccions que tenen el sucres que queden atrapats dins de les fulles.

La majoria dels pigments funcionen com a receptors de llum. La presència d’uns o altres respon a què cada pigment té una capacitat d’absorció de la llum a diferents bandes de l’espectre.

També són colors de la tardor els de les baies del cirerer d’arboç i del galzeran, les drupes de grèvol o les pluridrupes de l’esbarzer.

Pollancredes, rouredes i sobretot les fagedes donen a la tardor motius més que suficients per a fotografies i pintures o per a la simple delectació del sentit de la vista.

Aquests dies una passejada pel Montseny, la muntanya de dalt, és més que recomanable.
                                          Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2015