Temps de sequera, encara

Aspecte d'alguns camps a l'abril

Sí, ha plogut però no podem cantar victòria. A primers d’abril els camps de cereals ja groguejaven com si estiguéssim a finals de maig o de juny. Les espigues en prou feines arribaven a fer un pam i amb poc o sense gra o molt petit. Una misèria de collita. Alguns pagesos van optar per segar. Els qui no ho van fer, i si ha plogut a les seves terres, ara veuen com el cereal treu noves espigues. Veurem com evoluciona tot plegat.

En els cinc mesos que portem de l’any 2023 han caigut 164,4 L/m2, el 61,94% del que plou com a mitjana (265,44 L/m2 ) els cinc primers mesos de l’any.

Venim de l’any 2022 en el qual les pluges van ser del 55% del que és normal 683,9 L/m2, i la temperatura va ser de 2,3ªC més alta que la mitjana. Malgrat les pluges excepcionals dels anys 2018 i 2020, estem en situació de sequera. És veritat que sempre hi ha hagut sequeres però ara són més freqüents, les darreres 2012-2013, 2016-2017, 2019 i l’actual. Després del 2019 les dades van millorar. El 2020 les pluges del gener, de la borrasca Glòria, i de l’abril, van ser decisives perquè plogués un 8% més del que és normal. Hi va haver una falsa sensació d’haver superat la sequera però les dades ens han fet tornar a la realitat, i ens recorden que no podem aixecar la guàrdia. El 2021 i el 2022 les pluges han estat el 55% del que és normal. La tendència és clarament a la baixa.

Els darrers 10 anys (2013-2022) la mitjana de pluges s’ha situat en el

77% del que és normal i la temperatura mitjana anual ha pujat 1ºC

Això pel que fa a Cardedeu. Hi ha zones de la Catalunya central o dels secans de ponent, o de les terres de l’Ebre, on el dèficit d’aigua és molt important i on encara no hi ha plogut prou. Deia que no es pot cantar victòria perquè ha plogut a les capçaleres del Ter i del Llobregat i això fa pensar en els embassaments que ens proporcionen l’aigua de boca, però de l’aigua de boca no ens n’alimentem. L’agricultura continua en situació molt perillosa, plou menys, fa més calor i per tant les plantes transpiren més, perden més aigua per evaporació.

La calor de l'estiu 2022

Acomiadem l’estiu amb ruixats i amb una lleugera baixada de temperatures. La persistència de l’ambient calorós ha fet que sentíssim molt sovint expressions com « se m’està fent llarg aquest estiu ». I no s’ha acabat aquí, si ens fixem amb el què ha passat els darrers anys, que arribem gairebé a Tots Sant amb màniga curta.

I és que la calor va començar molt aviat, pel maig, com podeu llegir més avall, a les notes elaborades a partir de les dades de les observacions meteorològiques de la família Comas i les de l’observatori de Jorge Damián Sanchis (https://www.meteocardedeu.net/).

Els meteoròlegs distingeixen dos estius, l’astronòmic, que és el que coincideix amb les estacions de l’any, i el meteorològic que coincideix amb els mesos de juny, juliol i agost.

Resumit, l’estiu meteorològic de Cardedeu ha anat així.

L’estiu meteorològic 2022 ha estat 2.84 oC més calorós que la mitjana dels 68-70 estius enregistrats, i ha plogut el 48.3% de la mitjana de 70 estius enregistrats.

MAIG

La temperatura mitjana del mes ha estat de 19,34oC, 2,6oC per sobre de la mitjana (16,74oC). Ha estat el 4t maig més calorós des que hi ha registre. El maig més calorós va ser el 2022, 22,3oC. El maig més fred va ser el del 1957, 13,5oC. La pluja del mes de maig de 2022 ha estat de 22,2 L/m2, 39,5 L/m2 menys de la mitjana (61,75 L/m2). Ha plogut el 35,9% de la mitjana. El maig més plujós va ser el del 1977, 185,0 L/m2, i el més sec el del 1958 amb 8,8 L/m2.

JUNY

La temperatura mitjana del mes ha estat de 24,59oC, 0,81oC per sobre de la mitjana (23,78oC). Els junys més calorosos van ser els del 2003, 25,7oC, i 2015, 24,6oC, i el més fred el del 1969, 17,6oC. La pluja del mes de juny de 2022 ha estat de 12,2 L/m2, 26,44 L/m2 menys de la mitjana (48,64 L/m2). Ha plogut el 8,7% de la mitjana. El juny més plujós va ser el del 1992, 212,0 L/m2, i el més sec el del 2007 amb 1,1 L/m2.

JULIOL

La temperatura mitjana del mes ha estat de 25,9oC, 2,12oC per sobre de la mitjana (23,78oC). Els juliols més calorosos van ser els del 2006 i 2015, 27,3oC, i el més fred el del 1977, 20,9oC. La pluja del mes de juliol de 2022 ha estat de 2,8 L/m2, 29,29 L/m2 menys de la mitjana (32,19 L/m2). Ha plogut el 8,7% de la mitjana. El juliol més plujós va ser el del 2011, 166,8 L/m2, i els més secs els del 1962 i 2003 amb 0.0 L/m2.

AGOST

La temperatura mitjana del mes ha estat de 26,4oC, 2,7oC per sobre de la mitjana (23,7oC). L’agost més calorós va ser el del 2003, 27,3oC, i el més fred el del 1977, 20,2oC. Ha estat el segon mes d’agost més calorós empatat amb el 2012. La pluja del mes d’agost de 2022 ha estat de 50,6 L/m2, 4,3 L/m2 menys de la mitjana (54,9 L/m2). Ha plogut el 92,1% de la mitjana. L’agost més plujós va ser el del 1975, 159,0 L/m2, i el més sec el del 1988 amb 2,2 L/m2.

Cardedeu: Juliol 2022 - Resum meteorològic

 Juliol 2022

* Dades de la família Comas i de l’observatori de Jorge Damián Sanchis Ferre (Can Turó) https://www.meteocardedeu.net

Llegim a elnacional.cat “el juliol d’aquest estiu, el més càlid des que hi ha registres”. Documenta l’afirmació en un tuit de l’Agencia Estatal de Metorología AEMET que diu que el “juliol de 2022 ha estat extremadament càlid a Espanya, el més càlid des d'almenys 1961, amb una temperatura mitjana de 25,6 ºC, que supera en 2,7 ºC la mitjana”.

Tot i que la sensació personal i la insistència dels mitjans de comunicació ens facin pensar en un mes de juliol excepcional, pel que fa a Cardedeu, s'han passat 5 juliols més calorosos, i 4 tan calorosos com aquest del 2022.

Cardedeu: Octubre 2021 - Resum meteorològic

 

Cardedeu: Setembre 2021 - Resum meteorològic

 

Buit d'informació meteorològica

A principis d’any 2020 vam perdre la informació meteorològica que ens donava la revista El Nas de Cardedeu. Era la informació recollida a Cardedeu per la família Comas que es feien càrrec de l’estació meteorològica 213, del Servicio Meteorológico Nacional SMN, ara Agencia Estatal de meteorologia AEMET. Pere Comas i després Miquel Comas quan el seu pare no se’n podia fer càrrec, i després de la seva mort. Pare i fill deixen un registre de dades meteorològiques i fenològiques de poc més de setanta anys, dades de 69 anys de registre de temperatures i de 71 anys de registre de pluges.

Aquest mes de juny ens ha deixat Miquel Comas i Clusellas, cardedeuenc que ha destacat en el món cultural de Cardedeu i també per haver cobert el servei de l’estació meteorològica 213. Encara no se que en serà d’aquest observatori, ni del recull de dades meteorològiques i fenològiques, però mentre aclareixo aquests dubtes, consulto les dades de l’estació que té muntada, a Can Turó, en Jorge Damiàn Sanchis Ferre i que publica a https://www.meteocardedeu.net/. He analitzat les dades del mes d'agost i de l'estiu meteorològic, de forma semblant a com ho feien els Comas durant més de 70 anys.

   

La temperatura mitjana del mes d’agost 2021 ha estat de 22.5oC, 1,1oC per sota de la mitjana (23,7oC).L’agost més calorós va ser el del 2003, 27,3oC, i el més temperat el del 1977, 20,2oC.

La pluja del mes d’agost 2021 ha estat de 5,2 L/m2. La pluja acumulada des de primers d’anys és de 203,3 L/m2, que representa el 50,55% de la mitjana de les pluges acumulades dels vuit mesos de l’any que és de 402,16 L/m2. L’agost més plujós va ser el del 1975, 159 L/m2, i el més sec el del 1988 2,2 L/m2.

Estiu meteorològic 2021 (Juny-Juliol-Agost) - Ha estat 0.82 oC més calorós que la mitjana dels 68 estius enregistrats, i ha plogut el 28,15% de la mitjana de 70 estius enregistrats.

Onada de calor

Onada de calor. Ahir 12 d’agost el primer dia de l’onada la temperatura màxima va ser 36oC a les 11h 36min i la mínima 21,9 oC a les 4h 59min.

El gener del 2 020 escrivia
(http://naturaiterritori.blogspot.com/2020/05/cimera-pel-clima-cop25-fracas.html) “El clima de la Terra ha canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas.

Dilluns passat, 9 d’agost, es va fer públic un informe de l’IPCC i sembla que s’hagi generat l’alarma amb unes dades que ja fa temps que se sabien i més les causes que les provoquen i que confirmen el canvi climàtic.

Malauradament el canvi climàtic afecta tant als països que en són particularment responsables com els que no en són. Amb l’augment de 1,5oC augmentaran les onades de calor, s’allargaran les temporades càlides i s’escurçaran les fredes, i en això estem. Onada de calor. Però fem memòria. El 1982 va ser un any especialment càlid. Una massa d'aire calent, que venia de l'Àfrica, ens va afectar de ple fins el 10 de juliol. A Cardedeu, el 6 de juliol, es va enregistrar la màxima històrica, 42,1 oC, i al Turó de l'Home 31,4 oC. La màxima enregistrada al Turó és del 15 d'agost del 1987 amb 31,8 oC. La situació va generar una gran quantitat d'incendis arreu del territori Rubí, Terrassa, Sant Miquel del Fai, Sant Feliu de Codines, La Garriga, Begues (El Garraf)... Recordo que fins i tot a Barcelona el cel era grisós, per les cendres, i se sentia olor de pi cremat. La mínima a Barcelona el 6 de juliol va ser de 30 oC. Barcelona era plena de turistes, una bona part dels quals hi era perquè es disputava la Copa del Món de Futbol.

Estem al mes d’agost, un dels mesos de l’anomenada canícula, el període de quatre a sis setmanes de juliol-agost, en el qual la calor és la més alta i quan és habitual que es produeixi la calitja o calima, un fenomen produït per l’aire carregat de partícules sòlides que li donen, a l’aire, un aspecte com tèrbol, boirós, una certa opacitat. Aquestes partícules provenen normalment del sud, de l’Àfrica, pols del desert saharià, en els mesos més càlids de l’any, però que també es poden produir en d’altres estacions, i que si la situació atmosfèrica permet que el temps sigui plujós la pluja serà de fang. Les altes temperatures afavoreixen l’ascensió de l’aire carregat de partícules fines. Sovint les onades de calor lligades als vents del sud ens aporten aquestes masses d’aire carregades amb aquestes partícules.

Per tant estem en una situació de normalitat dins de l’anormalitat. El que no és normal és que sabent els per què de les coses del canvi climàtic siguem tan refractaris a prendre mesures que el deturin, el reverteixin i no que l’augmentin. Tenim l’exemple de l’ampliació de l’aeroport de El Prat. Els governs de l’Estat i de Catalunya han signat un acord de mínims per impulsar el projecte que farà créixer 1/3 les emissions de CO2 i que pot posar en quarantena els aiguamolls del Delta del Llobregat, particularment la llacuna de La Ricarda. Diuen que aquesta vegada ho faran bé i que el projecte serà supervisat per la Unió Europea (UE), però ¿quin crèdit ens mereix aquesta UE que va aprovar l'anterior ampliació de l'aeroport de El Prat a canvi d'unes compensacions que AENA no ha complert després de més 20 anys? Per fer callar les veus discordants es diu que es prendran mesures substitutòries a les afectacions al sistema de llacunes del Delta, però no és només això el que cal. No es tracta acontentar quatre guillats que ens agrada anar a “veure ocellets” és per al futur del planeta, per a la supervivència de les espècies, per al manteniment de la biodiversitat, per salvar la població humana.

L’any 2006 vaig escriure com les observacions fetes des de Cardedeu van servir per recolzar les evidències del canvi climàtic (http://naturaiterritori.blogspot.com/2010/12/el-canvi-climatic-1.html).