Caixes-niu, habitatge social per als ocells

La manca d’habitatge també és un problema per als ocells. Sovint han vist com minvaven els espais per fer niu, arbres vells, amb forats o esquerdes, parets velles amb forats o la disponibilitat dels materials amb què fer-los. Resultat: la disminució del nombre d’individus. És per això que s’ha estès la pràctica de comprar, o fer, caixes-niu per recuperar la població d’ocells.

Ara, febrer-març, les caixes-niu ja han d’estar instal·lades per rebre les primeres parelles. Els millors mesos per instal·lar-les són novembre i desembre. És bo perquè es vagin acostumant a la seva presència i s’hi familiaritzin. La curiositat farà que, arribada l’hora, les triïn per fer-hi el niu. També les poden utilitzar com a refugi durant les nits més fredes d’hivern. Normalment les posarem buides, tot i que hi ha qui prefereix posar una capa de 2 cm de gruix d’una barreja de terra de bruc i serradures. Les penjarem en una paret o en un arbre, a 2 o 3 m d’altura, amb l’obertura una mica inclinada per evitar que hi entri aigua quan plou i orientades al sud o sud-est, però no a ple Sol. El forat d’entrada determinarà qui serà l’usuari. Per a la mallerenga carbonera el diàmetre ha de tenir com a mínim 32 mm, 25-28 la mallerenga blava, 32-40 el pardal o 46-50 el picasoques blau. Altres com el pit-roig o les cueretes prefereixen una caixa-niu d’obertura frontal gran.

La mallerenga carbonera és una de les espècies habituals de les caixes-niu. A les darreries de febrer fan el niu, una mena de coixí, a la base de la caixa-niu, amb fulles, branquillons, herbes, molsa, pinassa, algun tros de plàstic... que cobriran amb pèls i plomes. A principis d’abril faran la posta, i hi covaran els ous. La incubació durarà de 13 a 14 dies. Després podrem veure el continu entrar i sortir de la parella que porta menjar als polls que abandonaran definitivament la caixa-niu quan siguin totalment independents.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu febrer 2019