dimarts, 20 de novembre de 2012

Castanyes i moniatos


Ara n’és el temps. Tradicionalment la vigília de Tots Sants, familiars i amics es reunien en una mena d’àpat simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts per menjar llegums i fruita seca i els pans votius, una pràctica comuna en els antics àpats funeraris. Aquest costum s’ha convertit en un àpat en el qual no hi solen faltar el moscatell, els panellets i la fruita confitada i més cap aquí els moniatos.

Com varem comentar fa temps, els romans introduïren el castanyer (Castanea sativa) al nostre país. El castanyer, originari de l’Àsia Menor, el plantaren per substituir els roures a les obagues. La fusta del castanyer era utilitzada en la construcció de vaixells i de bótes, però no podem oblidar el valor culinari dels seus fruits, les castanyes. Les castanyes com gairebé tots els fruits secs tenen un alt contingut energètic. Ens proporcionen una mitjana de gairebé 500 kcal/100 g. Per aquesta raó s’aconsella el seu consum a persones que realitzen esforços físics prolongats com ara els atletes. També se’ls atribueixen bones propietats per reduir el colesterol, pel contingut en àcids omega 3 i el seu consum és bo en situacions d’esforç intel·lectual, pel fòsfor.

Els moniatos o batates (Ipomoea batatas), “boniatos” en castellà, són originaris del continent americà tot i que ara es cultiven àmpliament a l’Àsia i l’Àfrica tropical. En mengem els tubercles, com les patates, que en els moniatos són de forma irregular, de mides diferents, i de poc contingut proteínic. Contenen una mica de vitamina C i les varietats de colors, especialment les grogues, subministren certa quantitat de carotè (provitamina A).

Ara en plena eufòria independentista és bo recordar les nostres tradicions ans el contrari correm el risc de tenir un Catalunya independent celebrant el Halloween americà, una versió infantilitzada del Halloween celta convertida al cristianisme com a Tots Sants.

Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu novembre 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada