15 anys de la Llista de correu de Cardedeu

Llista Cardedeu <cardedeu@llistes.cardedeublogs.cat>

Encara que en petit comitè avui (7 de juny de 2012) fem una gran celebració. Celebrem els 15 anys de la Llista de Cardedeu. Parlar de la Llista de Cardedeu és parlar de l’Albert Cuesta que literalment és qui la va parir. Però és parlar de 15 anys imparables d’avenços en el món de la informàtica de consum i el cop de gràcia definitiu, l’èxit clamorós al qual s’ha arribat amb les comunicacions en xarxa, amb internet. A principis de la dècada dels setanta varem veure el naixement, a les nostres universitats, dels centres de càlcul. Recordo el de la meva universitat la UAB. Es tractava d’un gran espai, com dues o tres aules de les d’abans, a les que s’hi podien encabir fàcilment 100 alumnes. Les seves parets eren entapissades de grossos armaris amb portes metàl·liques o de vidre i les bobines amb les cintes magnètiques girant al cap de munt. El professorat que hi entrada anava proveït d’un bon grapat de fitxes perforades. Aquell anomenat cervell electrònic tenia menys memòria que un ordinador portàtil del programa educatiu EDUcat2.0. Eren els inicis del processament de dades. El següent pas va ser la substitució de les màquines d’escriure mecàniques per les electròniques. Disposar d’una IBM amb capçals rotatoris extraïbles era tot un què. Escriure fulls impecables, sense cap errada, obria el pas a l’autoedició. Les assignatures comptaren amb apunts, textos, manuals d’autoedició per part del professorat. El ciclostil i després la fotocopiadora completaven l’escenari. Però calia avançar i el pas definitiu no es va fer esperar. Les màquines d’escriure electròniques van començar a tenir memòria i una pantalla, un petit monitor, on podies llegir, el que havies picat, abans que sortís escrit. Ja no calia l’eina de correcció de les primeres màquines, una mena de Typpex, ni líquid, ni de paper. Naixia l’ofimàtica que s’havia de consolidar amb els primers ordinadors de sobretaula els 286, 386, clònics o no i els primers paquets de software Framewore, Wordperfect... Després vindrien Windows i més recentment el programari lliure tot plegat acompanyat de millores en el maquinari, la baixada de preus i com deia la popularització de la informàtica de consum. Han quedat enrere les primeres aules d’informàtica de la Residència Escolar Belloch, de l’Escola Germans Corbella muntada per un grapat de pares, el primer ordinador de l’Institut, un NewBrain de 64kb comprat al carrer Aribau a Barcelona a Electrònica Rifé. Arriben els primers ordinadors a l’Institut, amb disc durs, mentre algun aprofitat ven, la marca IBM, i col·loca uns ordinadors obsolets a l’Escola de Formació Ocupacional que l’Ajuntament ha muntat a La Mongia. A les oficines bancàries ja fa uns anys que operen amb xarxa. A l’Institut comencem a trametre per la xarxa els arxius amb les dades de la matrícula amb unes connexions telefòniques de pena. Telefònica crea el 1995 InfoVía una xarxa de comunicació que permet accedir a internet. El seu alt cost i la seva baixa qualitat la fan desaparèixer i és substituïda per InfoVía Plus, que no és massa millor i que rep familiarment el nom de InfoBírria. Inicialment la xarxa va néixer, a finals de la dècada dels seixanta, amb caràcter militar al servei d’intel·ligència del Departament de Defensa dels Estats Units. L’ús social estava guanyant la partida. La World Wide Web el servei més utilitzat amb pàgines tan populars com les de Google, YouTube, FaceBook i totes les variants de les xarxes socials. El Correu electrònic l’ E-mail per enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari, l’inici de la nostra particular Llista de distribució de correu, una imminent mostra del que han acabat essent les xarxes socials. El Compartiment de fitxers des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Ares, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música, vídeos i programari. Les Trucades telefòniques amb serveis com l’Skype amb passarel·les que permeten des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts que amb la proliferació de les xarxes Wifi, institucionals, comercials i domèstiques facilitaran les futures comunicacions telefòniques La Televisió per Internet amb la mateixa filosofia que les xarxes P2P de compartició de fitxers, o els experiments per difondre la televisió a través d'internet. Cada vegada hi ha menys noies i nois que mirin la TV. L’aprenentatge d’idiomes els permet seguir les sèries que més els plauen a través de l’ordinador i en versió original, abans que siguin transmeses per la TV convencional encara que sigui digital. Finalment el Xat, les tertúlies, la comunicació entre dues o més persones, en temps real, mitjançant internet cada cop més properes a convertir-se en vídeoxats la barreja de les videoconferències i el xat. Internet va suposar, a Cardedeu, el naixement del Club Cardedeu Online. La primera mobilització dels interessats a difondre la informàtica entre la població. Es produeixen els primers cursos de la que en podríem anomenar primera alfabetització digital, a la vegada que molts, de manera autodidacta comencem a endinsar-nos en aquest món. L’Antoni Barranco, en Manuel Calvet, el Manuel Simon, l’Albert Cuesta, en Pep Turró... i un bon dia l’Albert explica la novetat. Es posa mans a l’obra i neix la Llista de Cardedeu. Una finestra que permet la comunicació a tothom que té alguna cosa a dir, a compartir, mentre la resta contempla l’intercanvi, més o menys encertat d’idees, de parers o d’improperis. A principis de segle vaig a una Jornada de Participació Ciutadana, al Tecla Sala, a l’Hospitalet i entre d’altres coses, els ponents de l’Hospitalet presentaren la seva llista de correu. Tenien 150 llistaires i n’estaven molt satisfets. Vaig pensar en la de Cardedeu, en la nostra que, amb un nombre semblant de llistaires, però amb una població menor, proporcionalment era millor. Vaig intuir que havíem fet una cosa molt gran sota el paraigües del Cuesta, de l’Albert. D’aleshores ençà varem celebrar el 5è aniversari amb un sopar a Can Xurin, el 8è amb la xerrada d’en Lluís Foix al nou CeCuCa i avui aquest sopar en el 15è. Ara potser ens hem fet grans. El FaceBook i el Twitter s’ho mengen tot. ¿Ha arribat el moment de fer el salt? ¿Ens permetria fer el salt, arribar a més gent? Parlem-ne. Mentre però, seguirem obrint el correu esperant què diu la Llista. Us he de confessar que em fa mandra dir-hi res. Fa temps que no hi dic res. Potser ha arribat el moment de tornar a dir-hi o de fer el salt. No em sento amb forces, com l’Albert de ser a tot i arreu. Mentre però comptem amb tu Albert perquè discretament moderis la llista, i la mantinguis. En nom de tots gràcies per aquesta feina anònima, feta a Cardedeu, per Cardedeu. Esmerçant talent a Cardedeu. No dormint a Cardedeu per gastar talent fora de Cardedeu com alguns publicitats talentosos, alguns dels quals ni hi dormen, ni hi viuen. Gràcies.

La notícia de l'acte a RTVCardedeu

Escrit llegit en el sopar de commemoració del 15è aniversari de la Llista de correu ciutadana de Cardedeu