diumenge, 24 de juliol del 2011

El saüc o saüquer

El saüc o saüquer (Sambucus nigra)

El saüc o saüquer (Sambucus nigra) és un arbret que pot arribar a fer 4 o 5 m que d’alçària que es fa a les vores de rierols, a les fondalades, a les bardisses i a les vorades de bosc. Sempre ha estat molt apreciat com a planta medicinal i des d’antic que el trobem plantat a la vora de moltes cases de pagès perquè, de les espècies de plantes que trobem a la Flora dels Països Catalans, és la planta medicinal que compta amb més diversitat d’usos, pràcticament de tota la planta (flors, fruits, escorça i fulles). Aquests dies els veiem florits a la riera de Cànoves al seu pas per Cardedeu.
La infusió de les flors és diaforètica, fa suar, i per això s’empra per als refredats, la bronquitis i en aquelles malalties que cursen amb febre; també s’usa per tractar trastorns nerviosos lleus. D’altra banda l’escorça té propietats diürètiques i s’utilitza per eliminar l’excés d’aigua acumulat al cos. En aquest cas cal fer la decocció de l’escorça per obtenir les finalitats diürètiques.
Entre les múltiples accions que s’atribueixen al saüc hi ha també l’acció antisèptica ocular. Tradicionalment s’ha emprat la infusió d’aquesta planta per guarir el mal d’ulls. Un altre ús extern el tenim en aplicar cataplasmes de fulles tendres per curar o desinfectar ferides o cremades. I encara més, els perfums despresos en cremar flor seca de saüc damunt de brases de foc (juntament amb un raig d’oli d’oliva) aplicats a les ferides, i talls que sagnen, estronquen l’hemorràgia i calmen el dolor.
Els fruits són lleugerament laxants i entren en la composició de tisanes per aprimar. També se’n poden preparar melmelades, xarops i vins.
Convé no confondre el saüc amb l’évol, també anomenat matacà o saüc pudent (Sambucus ebulus), una espècie afí del saüc, que fa unes tiges dretes d’1 m o poc més d’alçada, i amb fulles i inflorescències força semblants a les del saüc vertader. Tot i que figura en alguns tractats de plantes medicinals, el seu ús no és recomanable, a causa de la seva toxicitat.
.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada