dimecres, 3 de novembre del 2021
dissabte, 2 d’octubre del 2021
Buit d'informació meteorològica
A principis d’any 2020 vam perdre la informació meteorològica que ens donava la revista El Nas de Cardedeu. Era la informació recollida a Cardedeu per la família Comas que es feien càrrec de l’estació meteorològica 213, del Servicio Meteorológico Nacional SMN, ara Agencia Estatal de meteorologia AEMET. Pere Comas i després Miquel Comas quan el seu pare no se’n podia fer càrrec, i després de la seva mort. Pare i fill deixen un registre de dades meteorològiques i fenològiques de poc més de setanta anys, dades de 69 anys de registre de temperatures i de 71 anys de registre de pluges.
Aquest mes de juny ens ha deixat Miquel Comas i Clusellas, cardedeuenc que ha destacat en el món cultural de Cardedeu i també per haver cobert el servei de l’estació meteorològica 213. Encara no se que en serà d’aquest observatori, ni del recull de dades meteorològiques i fenològiques, però mentre aclareixo aquests dubtes, consulto les dades de l’estació que té muntada, a Can Turó, en Jorge Damiàn Sanchis Ferre i que publica a https://www.meteocardedeu.net/. He analitzat les dades del mes d'agost i de l'estiu meteorològic, de forma semblant a com ho feien els Comas durant més de 70 anys.
La temperatura mitjana del mes d’agost 2021 ha estat de 22.5oC, 1,1oC per sota de la mitjana (23,7oC).L’agost més calorós va ser el del 2003, 27,3oC, i el més temperat el del 1977, 20,2oC.
La pluja del mes d’agost 2021 ha estat de 5,2 L/m2. La pluja acumulada des de primers d’anys és de 203,3 L/m2, que representa el 50,55% de la mitjana de les pluges acumulades dels vuit mesos de l’any que és de 402,16 L/m2. L’agost més plujós va ser el del 1975, 159 L/m2, i el més sec el del 1988 2,2 L/m2.
Estiu meteorològic 2021 (Juny-Juliol-Agost) - Ha estat 0.82 oC més calorós que la mitjana dels 68 estius enregistrats, i ha plogut el 28,15% de la mitjana de 70 estius enregistrats.
divendres, 13 d’agost del 2021
Onada de calor
El gener del 2 020 escrivia
(http://naturaiterritori.blogspot.com/2020/05/cimera-pel-clima-cop25-fracas.html) “El clima de la Terra ha canviat al llarg del temps de manera natural però ara segons l’IPCC (Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic) hi ha un 90% de probabilitats que aquests canvis siguin responsabilitat dels humans, i la causa principal l’ús dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas.
Dilluns passat, 9 d’agost, es va fer públic un informe de l’IPCC i sembla que s’hagi generat l’alarma amb unes dades que ja fa temps que se sabien i més les causes que les provoquen i que confirmen el canvi climàtic.
Malauradament el canvi climàtic afecta tant als països que en són particularment responsables com els que no en són. Amb l’augment de 1,5oC augmentaran les onades de calor, s’allargaran les temporades càlides i s’escurçaran les fredes, i en això estem. Onada de calor. Però fem memòria. El 1982 va ser un any especialment càlid. Una massa d'aire calent, que venia de l'Àfrica, ens va afectar de ple fins el 10 de juliol. A Cardedeu, el 6 de juliol, es va enregistrar la màxima històrica, 42,1 oC, i al Turó de l'Home 31,4 oC. La màxima enregistrada al Turó és del 15 d'agost del 1987 amb 31,8 oC. La situació va generar una gran quantitat d'incendis arreu del territori Rubí, Terrassa, Sant Miquel del Fai, Sant Feliu de Codines, La Garriga, Begues (El Garraf)... Recordo que fins i tot a Barcelona el cel era grisós, per les cendres, i se sentia olor de pi cremat. La mínima a Barcelona el 6 de juliol va ser de 30 oC. Barcelona era plena de turistes, una bona part dels quals hi era perquè es disputava la Copa del Món de Futbol.
Estem al mes d’agost, un dels mesos de l’anomenada canícula, el període de quatre a sis setmanes de juliol-agost, en el qual la calor és la més alta i quan és habitual que es produeixi la calitja o calima, un fenomen produït per l’aire carregat de partícules sòlides que li donen, a l’aire, un aspecte com tèrbol, boirós, una certa opacitat. Aquestes partícules provenen normalment del sud, de l’Àfrica, pols del desert saharià, en els mesos més càlids de l’any, però que també es poden produir en d’altres estacions, i que si la situació atmosfèrica permet que el temps sigui plujós la pluja serà de fang. Les altes temperatures afavoreixen l’ascensió de l’aire carregat de partícules fines. Sovint les onades de calor lligades als vents del sud ens aporten aquestes masses d’aire carregades amb aquestes partícules.
Per tant estem en una situació de normalitat dins de l’anormalitat. El que no és normal és que sabent els per què de les coses del canvi climàtic siguem tan refractaris a prendre mesures que el deturin, el reverteixin i no que l’augmentin. Tenim l’exemple de l’ampliació de l’aeroport de El Prat. Els governs de l’Estat i de Catalunya han signat un acord de mínims per impulsar el projecte que farà créixer 1/3 les emissions de CO2 i que pot posar en quarantena els aiguamolls del Delta del Llobregat, particularment la llacuna de La Ricarda. Diuen que aquesta vegada ho faran bé i que el projecte serà supervisat per la Unió Europea (UE), però ¿quin crèdit ens mereix aquesta UE que va aprovar l'anterior ampliació de l'aeroport de El Prat a canvi d'unes compensacions que AENA no ha complert després de més 20 anys? Per fer callar les veus discordants es diu que es prendran mesures substitutòries a les afectacions al sistema de llacunes del Delta, però no és només això el que cal. No es tracta acontentar quatre guillats que ens agrada anar a “veure ocellets” és per al futur del planeta, per a la supervivència de les espècies, per al manteniment de la biodiversitat, per salvar la població humana.
L’any 2006 vaig escriure com les observacions fetes des de Cardedeu van servir per recolzar les evidències del canvi climàtic (http://naturaiterritori.blogspot.com/2010/12/el-canvi-climatic-1.html).
diumenge, 11 de juliol del 2021
Cuca de llum
Si sou de passejar per camins, parcs urbans, o jardins quan és fosc, us poden sorprendre petits punts de llum fosforescent al sòl, principalment els mesos de juny i juliol. Es tracta de la llum que emeten les anomenades cuques de llum, uns escarabats, també coneguts com a lluernes.
Fa uns quaranta anys que no en veia. Fa dos anys vaig veure una larva i ara he vist una femella adulta de cuca de llum mediterrània, lluerna o cuca de Sant Joan, a l’eixida de casa.
A Catalunya es coneixen 7 espècies de cuca de llum. La més comuna és la cuca de llum mediterrània (Nyctophila reicheii), abans força comuna, i que pràcticament ha desaparegut dels nuclis urbans, com les altres cuques de llum, degut a la contaminació lumínica, l’ús d’insecticides o de verí per als cargols, el seu aliment preferit.
La cuca de llum mediterrània és un escarabat amb un fort dimorfisme sexual. La femella, que té l’aspecte d’una eruga, perquè pràcticament no té ales, és de color grogós, i l’eruga, que també es pot veure molt sovint té el dors negre i el ventre groc-vermellós. El mascle és més petit i té ales. Tant la femella com el mascle i la larva emeten una fosforescència, a la part final de l’abdomen, de to verd brillant, que és més intensa en les femelles i que serveix per atraure els mascles.
Un grup de naturalistes de Catalunya cucadellum.cat inicià un projecte de ciència ciutadana per estudiar les cuques de llum, un projecte d’estudi i seguiment de les cuques de llum (Lampírids) de Catalunya. El grup de treball ha estat acceptat per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), una societat científica, filial de l’IEC, que té com a objectius l’estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers vius i els sistemes naturals.
dilluns, 8 de març del 2021
Fannie Angelina Eilshemius
Fannie Angelina Eilshemius - Frau Hesse
Sí, avui som 8 de març, el dia reconegut per l’ONU com a Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora.Aquests darrers dies, per sort, i ja era hora, s’està parlant de la col·laboració de les dones en els avenços científics. És un fet conegut, que no reconegut, i sovint invisibilitzat. Les coses s’han de reconèixer i donar el valor que tenen. S’ha parlat de científiques, Maria Skłodowska (Marie Curie), Rosalind Elsie Franklin, Rachel Louise Carson, Hedwig Eva Maria Kiesler (Hedy Lamaar) o d’altres poc o gens conegudes, però avui vull reconèixer a Fannie Angelina Eilshemius, de casada Angelina Fanny Hesse, filla d’una rica família dels Països Baixos, emigrada als Estats Units, que l’envià a Suïssa, quan tenia 15 anys, a fer estudis d’economia domèstica i francès. Es casà, als 24 anys, amb el metge alemany Walther Hesse que treballà en el laboratori de Robert Koch el microbiòleg descobridor dels bacteris de la tuberculosi i del còlera, i un dels pares de la microbiologia.
Frau Hesse (senyora Hesse) que així era coneguda en el laboratori del seu espòs, treballava, sense sou, com a ajudant de laboratori. Preparava els mitjans per als cultius de bacteris i excel·lia en els dibuixos, dels bacteris al microscopi i dels cultius, que il·lustraven les publicacions del seu espòs. Però, en el món de la microbiologia, la seva col·laboració més important fou la introducció de l’ús de l’agar per solidificar els mitjans de cultiu la qual cosa permeté aïllar, separar, els bacteris d’una mescla i poder-ne estudiar les seves propietats. L’agar és un polisacàrid, una substància gelatinosa extreta d’algues, que Hesse coneixia perquè veïnes seves l’utilitzaven a la cuina com espesseïdor per fer gelatines i púdings. Aquestes veïnes n’havien conegut les qualitats a Java, on l’ús a la cuina era corrent.
Tot i que el descobriment permeté a Robert Koch aïllar i identificar el bacteri productor de la tuberculosi (Mycobacterium tuberculosis), Angelina Fanny Hesse no va tenir mai cap reconeixement.
08.03.2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)