Sovint s'ha considerat que l'adquisició de coneixements és el principal objectiu del sistema educatiu i s'ha deixat en un segon terme la dimensió emocional de la persona. A l'educació actual però, tant la individual com la col·lectiva, cada vegada prenen més importància els sentiments, les emocions, la intel·ligència emocional, una forma d'interacció amb el món que té en compte els sentiments. De tot plegat, en dependran els futurs ciutadans i s'anirà generant la memòria popular. El que està passant a la finca de Vilalba té molt a veure amb els sentiments de molts cardedeuencs i cardedeuenques. Tant dels de tota la vida com dels nouvinguts.
Cal fabular una mica per tractar una qüestió tan seriosa. Vull pensar que fou la lectura de l'article, publicat l'estiu del 1918, 'Una casa senyorial històrica: Vilalba', de l'arquitecte Ramon Puig i Gairal, al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya el que provocà que l'industrial Rivière comprés la finca, l'any següent, per a la seva esposa, Antònia Manen, per commemorar les noces d'argent. I vés a saber si Puig i Gairal va conèixer la finca pujant i baixant a Cardedeu mentre hi dirigia les obres de construcció de les cases Amat o Campmajor. Diu Puig i Gairal que en veure-la per primera vegada, la casa de Vilalba, es va sentir transportat a una de les vil·les italianes del Renaixement, amb un cert aire de decandiment, com el que ens ha mostrat Audrey Wells recentment a Sota el Sol de la Toscana. Segons que sembla, la finca estava en un estat clar d'abandó. La finca va fer sort. Ben aviat recobrà l'esplendor d'altres èpoques o fins i tot la millorà. Però els temps canvien. L'agricultura ja no dóna el que donava. Les condicions d'habitabilitat són molt llunyanes dels estàndards actuals i heus ací que l'Ajuntament de La Roca decidí, a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal (PGOUM), aprovada el 1991, classificar jurídicament el sòl de la finca de Vilalba com a urbanitzable programat, amb la qualificació específica de zona de desenvolupament mixt residencial esportiu, i els hereus Riviére, amb una bona perspectiva econòmica, posen en venda la finca.
Era en els terminis d'exposició pública del procés de revisió del PGOUM, que l'Ajuntament de Cardedeu hauria d'haver presentat al·legacions contràries al planejament urbanístic proposat. Sembla, però, que CiU aleshores i ara, ja hi està d'acord. L'única objecció era qui ho administraria i heus ací els tràmits que s'estaven coent per sol·licitar la segregació de la finca a favor de Cardedeu.
La recuperació, per Cardedeu, de l'administració com a municipi, de la finca de Vilalba, s'inicià amb una sol·licitud d'un ple municipal del desembre del 1983 sense massa entusiasme. La recuperada Generalitat anava assumint transferències però tenia un poder molt limitat. L'embranzida forta del procés es produeix gairebé deu anys després, el gener del 1993, quan l'Ajuntament de Cardedeu aprova l'inici de la segregació i tramet la proposta a l'Ajuntament de la Roca i a l'administració competent. la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. La proposta consistia en l'alteració dels termes municipals de la Roca i de Cardedeu. Es fixava el límit al torrent del Clavetaire o de Marata, la qual cosa comportava l'annexió al terme de la Roca de la finca de can Eres Vell (que no em consta que es fes amb el vist-i-plau dels tres propietaris) i l'annexió al terme de Cardedeu de la finca de Vilalba (sembla que aquí sí amb el vist-i-plau de la propietat a l'època de l'alcalde Viure). El novembre del mateix any, la Generalitat denegà l'alteració dels termes municipals davant dels informes negatius de les diferents administracions. Ni l'Ajuntament de la Roca, ni la Diputació, ni la Generalitat van voler reconèixer el que administrativament era més correcte, l'oportunitat d'endreçar el territori, tal com s'ha reconegut després en l'informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (2000), l'anomenat informe Roca (de Miquel Roca, president de la comissió parlamentària que realitzà l'informe), o les directrius en el mateix sentit de l'estudi cap a una nova organització territorial de Catalunya (2004), de Josep Roca i Montserrat Moix, del Centre de Política del Sól i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
L'Ajuntament de Cardedeu interposà un recurs contenciós administratiu, ben fonamentat, tant històricament com urbanísticament, que es va perdre. S'hauria pogut recórrer en cassació, però es desestimà pel fet que caldria haver aportat al procés nous arguments que no hi eren.
El juliol de 1992 l'Ajuntament de Cardedeu presentà al·legacions a l'aprovació del pla parcial d'ordenació de la finca de Vilalba promogut pels propietaris. En el mateix sentit es manifestaren els cardedeuencs en quasi 200 al·legacions, individuals o de col·lectius ciutadans. Els motius amb els quals es planejaren les al·legacions eren la proximitat al nucli de Cardedeu i les relacions de pràctica dependència veïnal dels habitants de Vilalba, la manca de resolució de la demanda de segregació de les finques de Vilalba i de can Eres Vell (aprovada en el ple del 27/4/90) i la manca de valoració de l'impacte ambiental.
Dotze anys després, llevat de la proposta de segregació, els arguments segueixen essent vàlids, però cal afegir-hi els arguments de caràcter ambiental i social.
Per què desferma sentiments als cardedeuencs i cardedeuenques la finca de Vilalba? Algunes de les prop de 150 famílies encara recorden que, després de la Guerra Civil, sort van tenir de poder conrear el tros corresponent dels horts de sota de Vilalba en una època en què faltava de tot. Horta de regadiu amb sòls ben desenvolupats i bones collites. Recorden també com per Tots Sants anaven al Manso a pagar la part que els corresponia. N'hi ha que hi anaven i n'hi ha que encara hi van a passejar pel bosc. Hi ha qui recorda les berenades que s'hi feien sota roures i alzines. I també els qui de nens hi anaven a jugar. Era una zona amable, propera, nostàlgica, que és a punt de desaparèixer.
Res no sabem a Cardedeu dels resultats de l'estudi fet per Gabines sobre l'impacte social del projecte d'urbanització i golf de Vilalba al final del 2001. En el document base per fer l'estudi no es feia esment dels problemes generals derivats de la construcció dels camps de golf i tot es plantejava com si fossin flors i violes. Mai els camps de golf són neutrals a l'impacte ambiental i cal explicar, en tol cas, com es resoldrà aquest impacte. En aquest moment ningú podrà negar que l'impacte és brutal. No s'ha respectat la topografia i paisatgísticament s'han generat uns turons que fereixen la imatge suau de la contrada. Per què l'Ajuntament de la Roca atorga llicència ambiental sense requerir de la propietat el corresponent estudi d'impacte ambiental? Per què no s'atén el requeriment, en aquest sentit, del Consell Comarcal? La urbanització i el camp de golf a Vilalba representen un gravíssim i irreversible impacte ambiental a l'entorn natural de la Serreta i de Vilalba. Per què?
Res no sabem a Cardedeu dels resultats de l'estudi fet per Gabines sobre l'impacte social del projecte d'urbanització i golf de Vilalba al final del 2001. En el document base per fer l'estudi no es feia esment dels problemes generals derivats de la construcció dels camps de golf i tot es plantejava com si fossin flors i violes. Mai els camps de golf són neutrals a l'impacte ambiental i cal explicar, en tol cas, com es resoldrà aquest impacte. En aquest moment ningú podrà negar que l'impacte és brutal. No s'ha respectat la topografia i paisatgísticament s'han generat uns turons que fereixen la imatge suau de la contrada. Per què l'Ajuntament de la Roca atorga llicència ambiental sense requerir de la propietat el corresponent estudi d'impacte ambiental? Per què no s'atén el requeriment, en aquest sentit, del Consell Comarcal? La urbanització i el camp de golf a Vilalba representen un gravíssim i irreversible impacte ambiental a l'entorn natural de la Serreta i de Vilalba. Per què?
- Perquè necessita grans moviments de terres que ja han modificat el relleu.
- Perquè el camp de golf suposarà la pèrdua de més camps de conreu, fet que accelerarà la creixent desruralització i abandonament definitiu de l'activitat agrícola a la nostra comarca.
La urbanització i el camp de golf a Vilalba és un projecte contrari als principis fonamentals de la sostenibilitat. Per què?
- Perquè la urbanització residencial projectada respon a un model de ciutat difusa que fagocita territori i consumeix grans quantitats d'energia en desplaçaments forçats i subministrament dels serveis bàsics.
- Perquè el projecte, en general, s'emmarca dintre d'un planejament territorial erroni en el qual es compartimenten el usos del sòl, es quadricula el territori i es suposa que els camps de golf fan d'illetes verdes enmig d'un mar d'asfalt i formigó.
- Perquè el camp de golf consumirà més de 3 milions de litres d'aigua diaris, i és sabut de tothom que l'aigua és un bé escàs i molt més necessari per a les persones, els conreus i el medi natural en general, que no pas per a la gespa dels camps de golf.
- Perquè la connexió de la urbanització de Vilalba al nucli urbà de Cardedeu facilitarà les dinàmiques de creixement urbà en zones encara avui intactes.
La urbanització i el camp de golf a Vilalba pot ser una operació especulativa. Per què?
- Perquè sota la qualificació del sector de Vilalba com a urbanitzable d'ús mixt residencial i esportiu, es projecta un camp de golf que permet la construcció de 123 habitatges, el veritable negoci financer d'aquesta operació. A més, la urbanització del sector deixa la porta oberta a una futura requalificació dels terrenys que els faci cent per cent urbanitzables quan el camp de golf deixi de ser rendible per als seus promotors (podem recordar la situació actual de l'Ajuntament de Vallromanes, que ha de lluitar, per ampliar el golf, amb els qui volen fer-hi cases).
Qui, com i per què administra la urbanització i el golf de Vilalba? S'havia informat el propietari de la història de la finca, dels problemes que podrien sorgir? de l'existència a la finca d'un jaciment arqueològic a l'aire lliure amb estructures conservades d'època romana? dels sentiments que es desfermarien? No qüestiono la legalitat ni el dret de la propietat a fer el que preveu l'ordenació urbanística, però sí que qüestiono com ho fa i qui hi dóna el vist-i-plau, que contràriament al que diu, decideix però no escolta.
Text publicat a El 9Nou, 25/10/2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada