L’anàlisi del territori permet fer moltes lectures. Tot depèn sovint de la distància des de la qual la fem. No serà el mateix la interpretació d’imatges obtingudes per satèl·lit que la lectura de mapes o que l’observació en contacte directe sobre el territori. Tot però ens pot ajudar a entendre’l. Quan parlem del Vallès, més que de Vallès hauríem de parlar de Vallesos, pel que fa al territori, més Vallesos que l’Oriental i l’Occidental. Sovint, quan els analitzem, ens sobta la forta ocupació del sòl, per a la implantació industrial que hi ha en alguns llocs. Com també ens sobta, a l’altre extrem, la natura gairebé immaculada de la Mola o del Montseny. I entremig tot un mosaic del que en podríem dir els diferents Vallesos.
D’una banda a l’altra trobarem defensors i detractors dels dos models extrems. Els de trinxar-ho tot en nom del progrés i els de mantenir-ho tot també en nom del progrés. Semblen postures difícils d’entendre’s. Opinions de tertúlia sense cap compromís.
Sovint el creixement fa por. I en fa pels exemples del passat. Des dels pobles les opinions solen anar encaminades al manteniment del model de poble. Nucli urbanitzat amb uns serveis correctes però sovint escassos, que permetin el lament continu, i amb una mida de població que permeti el control fàcil de l’altre. Tots ens coneixem. Però els pobles creixen, i sovint els qui els han fet créixer, perquè s’han venut les finques que han permès el creixement, o els altres que han ocupat aquestes finques de nou, en pisos o casetes amb jardinet, són els que més es queixen i més pegues posen al creixement. No es vol perdre la qualitat de vida el model de poble que tenien o que havien desitjat.
El Parlament de Catalunya, des del compromís, aprovà el 1995 el Pla Territorial General, amb rang de llei, que divideix el territori de Catalunya en zones deprimides, de desenvolupament i congestionades. També indica els nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora. En el Pla Territorial el sistema urbà de Barcelona es veu acompanyat per tres sistemes d’expansió i d’articulació del sistema central metropolità: el Baix Llobregat, el Maresme i Sabadell-Terrassa al Vallès Occidental. També s’hi consideren quatre sistemes, dels anomenats de reequilibri metropolità situats a: a) Matarò-Argentona, b) Vilanova i la Geltrú-Sitges, c) Martorell-Olesa-Esparreguera-Piera i d) Granollers-Sant Celoni i Cardedeu-Llinars.
Entre els objectius diversos, alguns obvis, hi ha potenciar el desenvolupament de les àrees per reequilibrar-les amb actuacions residencials, industrials i terciàries que generin noves centralitats i que a la vegada permetin també reequilibrar la saturada Barcelona i la seva conurbació. No es tracta d’inventar res nou sinó que es potencien les poblacions que ja actuaven com a centres.
Tot està en marxa. Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipals antics, en general expansionistes, hi ajuden, però des del territori, en contacte directe, tot plegat es veu com una agressió al Territori i a la Natura.
Text publicat a la revista El Nas de Cardedeu maig 2005
